Desert polar

Desert polar, en sentit ample, és la zona de la Terra que rep una precipitació anual menor de 250 litres i que té el mes més càlid amb temperatura mitjana menor de 10 °C. Aquesta definició inclou la major part de la tundra (excepte la que rep més de 250 litres de precipitació a l'any).

En sentit estricte el desert polar és un bioma situat més al nord o a més altitud que la tundra essent encara més fred i més sec que la tundra típica. La temperatura del mes més càlid és igual o inferior a 2 °C.

Com a terme científic al nom actual de desert polar es va arribar seguint la següent evolució: Passarge (1920) el va anomenar desert fred (Cold desert) definint-lo ja per la isoterma de menys o igual a 2 °C en el mes més càlid. Gorodkov (1935) va anomenar-lo com desert àrtic. En tenir aquest mateix clima alguns punts de l'Antàrtida, Aleksandrova (1963) i Korotkewich (1967) proposaren l'actual nom de desert polar.^[1]

A més del clima fred està caracteritzat per l'escàs desenvolupament del sòl, el cobriment de la vegetació menor del 5% i la presència de vegetació vascular prostrada. Els vents són forts i en zones amb serralades de muntanyes com Nova Terra hi ha el vent d'efecte foehn que fa augmentar la temperatura fins a 15 a 20 °C més en poques hores. Les glaçades d'estiu no afecten les plantes, ja que hi estan adaptades